El raco de moltes coses

Deixem-nos de romanços

2012-01-22T11:50:00.001+01:00

Ensenya'm el teu cantó dolent, el marrano, aquell k només saps tu.

Comparteix amb mi les teves fantasies absurdes, les que et posen a cent sense sentit i les típiques utòpiques i portem-les a terme.
Xerrem del k no podem parlar, fingim no coneguéssim fent més fàcil ser sincer.
Fem sexe per sexe, sense fer-hi més voltes de les que farem al llit.
Res de promeses, res de consciències, només gaudim d'aquest matí d'empentes.
I quan s'hagi satisfet el nostre cos tornem a ser qui érem, amics, desconeguts o simplement dos que s'han topat un instant.

Dicen que la distancia es el olvido....

2011-10-27T21:56:00.001+02:00

Me he acostumbrando tanto a tenerte otra vez cerquita de mi almohada, a alargar el brazo y saber que aunque no pueda cruzar el atlantico para tocarte, voy cogida de tu mano .... que ahora lo echo de menos un solo día.
Y ahora que sé que tu barco no saldrá pronto, veo como el mar crece y crece, alejando nuestras ciudades aún más.

Tenia ganas de sentir como es tu tacto y tu olor.
De sentir un abrazo tuyo y de hablar, hablar y hablar...
De poner mi mano en tu espalda mientras recordamos viejos tiempos. Esta vez viendo la misma luna desde el mismo tejado.
Acabar con este cruz de navajas que nos marca el tiempo.
Conocernos aún más, pues tu ,hace más de media de una de mis vidas que me conoces.
Conocemos a nuestros hijos y a nuestros compañeros, nuestras penas y alegrias.

Como puedes compartir con alguién tanto sin estar en el mismo mundo?

Exactamente como hacemos tu y yo.
Queriendonos sin exigencias, en la distancia y aunque el tiempo y nuestras vidas se hayan separado, volviendonos a buscar hasta poder estar uno al lado del otro para darnos un abrazo virtual cuando las cosas no van del todo bien.
Aceptandonos con nuestras muchas diferencias, respetando las creencias del otro y deseandonos el amor de otr@s.

Pero lo más raro es que hasta ahora no he tenido la sensación de necesitarlo tanto como ahora que sé que quizás ya no lo tendré.
Por mi cabeza, sabes que soy una gran soñadora, han pasado muchas cosas sobre como seria el gran día en el que nuestros cuerpos se encontraran y por fin se cerrara el circulo de alma y carne.
Pero eso, ahora, se queda en solo una ilusión, en un deseo en un tintero, queda como un sabor agri-dulce en mi boca.

Un sabor que intento paliar buscandote en letras escritas por tus manos a muchos kilometros de las mias.

Asko maite zaitut, you know.

5000 visites??

2011-10-24T16:30:00.001+02:00

Reconeixeu aquesta imatge???

En aquest moment el blog té 4667 visites. Es una xifra important i queda molt poquet per arribar als 5000 visitants.

Encara que pensant-ho bé no en tinc ni idea si es molt o no, ja que no tinc cap referència sobre quantes visites reben els altres blogs.

Entre aquestes 5000 visites hi ha gent de tota mena.

Gent que m'estima obertament, gent a la que estimo d'amagades, gent que m'odia (tots hem llegit el blog d'algú que no ens agrada, per veure que hi diu), gent que no tan sols em coneix i gent a la que odio, gent que creu que em coneix i que al llegir el blog s'espanta i gent que creient que llegint el blog em coneix.

Hi ha gent que entra al blog buscant una imatge al cercador de google, altres entren pel twitter, altres buscant el meu nom a algun cercador, pel facebook.

Gent que entra del telèfon per android, blackberry, Iphone i gent que entre de casa o la biblioteca o casa d'un conegut per windos, Mac, Linux ...

Gent que creu que tot el que escric al blog parla de mi, altres creuen que parla d'ells i alguns que parlo d'uns i d'altres però mai de mi.

Gent que diu que els escrits que parlen de coses que m'han passat, de coses que passaran, de coses que he somiat i de coses que desitjo.

Gent que em segueix públicament al blogspot (4), gent que em segueix públicament al dia a dia i ho comentem quan es trobem (aquest son els numbers one!!! ells ja saben perquè) i gent que mai ni tan sols ha comentat que sap que tinc un blog però el segueixen.

Hi ha gent qui creu que es interessant o un pal, qui creu que es es calent o marrano, gent que creu que es dolç o agre.

Per això m'agradaria tenir un detall amb tots vosaltres. I pensant pensant he cregut que fer un sorteig o un joc on regali alguna cosa seria una bona idea. Ara només em queda pensar com fer-ho i si algú participarà....

En primer lloc es podrà participar en secret, igual que qui comenta coses sobre el blog i no ho vol fer en públic i m'envia correus a seremma@gmail.com....

El premí s'entregarà en persona i a la persona que li hagi tocat o que hagi guanyat el joc.... i no es desvetllarà el nom del guanyador si no vol ell@, així que qui vulgui pot utilitzar nicks...

Bé ja anirem perfilant com fer això entre tots. Ja sabeu, ajuda, idees per fer el joc, concurs i premis al meu correu, aquí, o facebook. Com vulgueu.

I ara que fem?

2011-10-19T00:45:00.000+02:00

Ara que ja no t'estimo, ara que t'he oblidat...

Ara qui m'escalfarà el llit quan no hi ets?

Quina excusa trobaran les meves mans per substituir el teu sexe?

On clavaré els ulls quan et vegi

On poso jo ara les esgarrifances que tenia quan el teu cos tocava el meu.

Per passar la por hauré de substituir els teus ulls per una llumeta a la nit.

Hauré de tapar les finestres per no adonar-me que no tornaré a veure com es fa de dia en un llit al teu cantó.

Hauria de anar buscant un altre amant imaginari per substituir-te en els meus escrits.

Deixaré de somiar... en els meus somnis tu ets meu i jo teva.

M'arrencaré el teu tacte encara present a la meva esquena.

Esborraré el teu somriure del meu record. I exiliaré els teus ulls color mel del meu cap.
Deixaré d'ensenyar a tots el que només vull tu vegis.

Torno al principi i et demano un petó un altre cop...

Vull anar de baix a dalt i tornar a baixar per quedar-me allà fins que esclatis.

Vull que et quedis dins fins al matí, quan sense fer soroll marxaré un altre cop al sortir el sol, però aquest cop amb la teva essència dins meu.

Ara que fem?
Ara que faig?
Ara que faràs?

Mirades

2011-10-17T22:07:00.000+02:00

Hi han tantes maneres de mirar a algú!!!

A la meva filla la miro amb els ulls de sempre t'estimaré, de com has crescut i que maca que ets. Amb ulls de sempre vull estar al teu cantó i no vull que mai et falti res. Amb la mirada perduda mentre somio en el nostre futur, en el teu, en que mai et passi res.

Als meus pares els miro amb ulls de no em falteu!! encara us necessito molt i no sabria viure sense vosaltres. De vagades amb pena, per veure com han passat els anys i que grans que s'han fet. De vegades amb ràbia per petites coses que em molestes i que quan ho penso i us miro amb tendresa en realitat veig que es part del vostre encant.

A tu ja t'he mirat de tantes maneres!!!

T'he vist com un nen, com un adolescent que passa de ser lleig a convertir-se en un home preciós. T'he vist enamorat d'un altre, m'he vist contenta per tu, i m'he enfadat molt quan he vist que algú et feia mal. T'he vist dormint al meu cantó i m'he quedat hores mirant el teus ulls, cabells i les teves mans. T'he vist com estimes a un altre dona i he vist com el meu cor es feia petit. T'he vist amb els ulls tancats fent-me un petó. T'he dit tot el que mai t'he dit amb una mirada. T'he renyat mirant amb els ulls amunt (no fa gaire). Em passaria hores mirant el teu cos.... T'he odiat i els meus ulls han travessat el teu clatell. I t¡he desitjat i els meus ulls t'han despullat allà mateix on érem.

Ara et veig amb la meva filla, quan tu no em veus i veig com l'estimes... veig que la mires de forma especial i com ella et mira a tu i com t'estima.

I em sento tan feliç en veure-us als dos, que els ulls es fan aigua per la sensació que recorre el meu cos, els pels es posen de punta en pensar en ella, tu i jo... junts.

T'admiro molt!

Sigues fidel... a tu mateix!

2011-10-03T23:42:00.000+02:00

Ahir o abans d'ahir... ja no sé en quin dia visc... vaig tornar a veure la peli de "el otro lado de la cama" m'encanta i a més em fa riure molt, cantar, i fins i tot m'es impossible no moure el peu (com a mínim) al ritme de les cançons. Genial!

El tema es que son dos parelles que es lien entre elles i no sé si serà per l'edad o per les experiències viscudes, o simplement pel desig ... em va semblar fantàstic quan la Paz Vega i el Willy Toledo van al llit. Es molt tendre, romàntic i sensual.

Total que com últimament no faig més que pensar i pensar... vaig arribar la següent pregunta:

-I si resulta que per ser fidel a qui t'estimes has de ser infidel als teus sentiments?

-I si al final resulta que per ser fidel, has de ser infidel si ho vols???

-Per tant si ets infidel a la teva parella però estàs sent fidel a tu... estaràs fent allò que sempre diem tots de: "estima't a tu mateix i podràs estimar als altres... o... fins que tu no estiguis bé amb tu mateix, no podràs estar bé amb ningú."

I com a conclusió final, l'important es que triomfi l'amor!!! Visca l'amor i el sexe!! encara que no vagin de la mà!

Timidesa

2011-09-30T12:57:00.001+02:00

Ahir parlant amb un amic (feisbokianament parlant es amic... però en la vida "real" no m'atreviria a posar-li etiqueta, per si no fos recíproc i quedéssim com una bleda), va haver-hi una cosa que aquesta nit m'ha fet ballar el cap.

La timidesa.

Jo més d'un cop he pensat... L'E es molt tímid, com pot sortir a cantar a l'escenari?? jo em moriria de vergonya!!!!

I aquesta nit mentre escrivia en el meu quadern de paper m'he vist totalment reflectida en el que el D em deia.

Molta gent em diu que quan escric vaig molt forta, i de fet cada cop que m'ho diuen em treuen els colors. I es que no seria capaç, així en fred, de simular un orgasme en un bar ple d'amics/gues, ni tan sols amb una amiga d'anys i panys tancades en algun lloc on no em sentís ningú (en altres llocs si que en soc capaç i a més molt creïble!!).

Però en quant tinc un lloc on vomitar el que penso, el que veig pel carrer i m'inspira, el que he somiat o el que desitjaria, em deixo anar i gaudeixo del que faig.

I això deu ser exactament el que lis passa a ells. Tot i que ells ho fan fantàsticament, vaja dos! i jo soc una aficionada total...

A més, m'encanten les reaccions de la gent als meus escrits i fotos. Hi ha gent que ho sent molt seu, potser per que parla d'ells en realitat o potser per que estan en una situació molt similar. Hi ha gent que només ho mira per construir la meva vida, cosa que ja li va bé i jo deixo fer (la gent que en lloc de mirar participa a la meva vida sap que es cert i que no). I ha gent que avisa a un altre gent... has vist que ha escrit l'Emma??? i fins i tot i ha gent que diu que vaig calenta (però això també ho deixo en l'aire).

De tota aquesta gent n'hi han molts pocs que contestin directament al blog, un quants que em contesten per privat i d'uns altres que segueixen les instruccions (aquests son els que més m'agraden).

Així que seguiré fent la meva... com sempre.

Màgia

2011-09-27T23:11:00.002+02:00

Saps quan esperes de molt petita, la nit de reis i mai arriba?

La nit es fa llarga, interminable, insuportable. Estàs inquieta i no pots deixar de moure els peus.... bé, jo mai puc deixar de moure els peus... Sents un formigueig per les cames constant i no saps ni composar-te esperant a que arribin ja d'una vegada.

Vols mirar per la porta si ja han arribat, però al mateix temps et fa por per si et veuen i et fan mal.

Així estic jo esperant una senyal teva... Amb por a que em facis mal, amb nervis per saber si tindré recompensa, amb els peus ballant sense parar per deixar de pensar...

La única cosa que em fa por, o pena millor dit, es adonar-me de que no existeixes en realitat, de que tot son il·lusions meves, tan somiadora com sempre.

I per aquesta raó no deixo d'allargar el plaç del dia en que esborraré el teu telèfon. Demà... si no em diu res demà l'esborro em dic. I demà et dono un altre dia més, i un altre i un altre... Vindran els reis??

Potser millor acluco els ulls i segueixo esperant.

Muhahahaaaaa

2011-09-25T23:56:00.001+02:00

Quan soc bona, soc molt bona. Quan soc dolenta soc pitjor... i tu estas guanyant punts.

Potser una bona disculpa et lliurarà de la meva ira?

2011-09-18T23:39:00.002+02:00

Segueixo al teu costat sense saber que dir per por a dir tot el que vull de tu.
I veig com l'instant s'acaba sense poder fer més, s'apaga d'avorriment i glaça el cos. I només em queda el teu olor entre els meus braços...
I jo que tenia tota una estratègia calculada al mil·límetre, entre mirades a tu i a ell, a tots dos ... però ell no hi era i tu has marxat. On eren les teves mans?

Que bella es la vida si tu em somrius!

2011-08-31T17:30:00.002+02:00

Tot el temps que passem malhumorats, ratllats o preocupats, només fan que fer sentir-se malament a la gent que ens estima i a més, ens fan perdre tots aquells moments, petits, grans, llargs o curts que val la pena viure i gaudir.

Estar amb la família, veure com creixen els nens, una mirada de complicitat d'un desconegut, com s'estimen dos nous amants amagats on creuen que no els veu ningú.

I si cada dia ofereixes un somriure a algú faràs el seu dia més feliç.

Jo no vull perdrem ni un instant de la VIDA!

Tres

2011-08-28T21:33:00.000+02:00

El tres es igual a gelosies, pors i enveges.

Por a que les altres dos persones es facin cas una a l'altre i et deixin de costat. Gelosia per que li dediqui més carícies i atencions a ell que a tu, enveja per voler ser ell i no tu.

Però pel seu aniversari va demanar un tercer en discòrdia i només li van regalar la discòrdia, no pas la tercera persona.

Com a regal de reis es demanarà 4 i així tots contents. Un per ella i un altre per ell... això si, com el regal es seu, ella escollirà el sexe.... ;D

2011-08-23T03:26:00.000+02:00

Buscant entre (in)somnis un nou amant.... per poder seguir escrivint.

L'últim instant.

2011-08-04T02:14:00.001+02:00

Va agafar el sac del calaix, el va obrir tan poc a poc com va poder, per intentar allargar aquell moment fins que ell aparegués muntat en el seu cavall blanc per fer-li l'amor allà mateix. I aquest cop va posar dins el poc que li quedava ja d'ell, petons, notes, comiats amb petons a la comissura del llavis, menjades d'orella, ditades als pits, consells, xarrups, mirades, poemes.... tot el que tenia d'ell menys l'amistat, que des del primer moment tenia clar que era l'unica cosa que no volia perdre d'ell, per davant de tot, inclús del seu desig. El va llençar davant els ulls del noi i ell va deixar-la fer, callant, com sempre. La noia es va quedar sense paraules ... ja ho havia dit tot i no calia dir res més... Era el final del que mai va ser
I l'història es va acabar com si mai no hagués existit, i potser va ser així, potser ella... amb la seva facilitat per somniar, va crear un món on li convenia viure. Però tot te un final, d'una manera o d'un altre tot s'ha d'acabar, si no no seria gens sà per ningú.
A les 00 clavades ell es va convertir en carbassa i ella es va quedar granota per sempre més.

Un altre cop les 12.

2011-08-02T23:51:00.000+02:00

Ell avui estava intranquil com sempre, pel cap no deixava de passar-li com li diria que no l'estimava, que l'estimava molt, però que no podia donar-li el que ella demanava. Li deia? no li deia? Ho deixo estar com faig sempre? Ja s'ho imaginarà? Deixo passar el temps que tot ho cura? Tenia tants dubtes que ni ell mateix sabia el que faria. L'únic que tenia clar era el que volia i el que no. O no?

El sac ja estava ple fins al cap de munt, la noia es volia assegurar que entre avui hi demà ho llençava tot. no volia endarrerir més el que durava ja molts anys. Aquest cop al fons del sac va posar els riures a les places de Barcelona, els va posar ben avall perquè no aixequessin cap i intentessin sortir. A sobre, algunes llàgrimes d'emocions contingudes en dies especials plegats i va embolicar en paper de fumar un parell de joies que guardaven l'ànima del noi.

El seu olor el va esborrar del mapa i el seu sabor el va ensorrar en una ampolla plena de sal de colors.

Va fer la segona tanda de nusos i cap el forat!

I just donar l'esquena al forat, es va adonar que ja només en quedava un. Que a l'endemà a les 00 seria l'ultim moment que el podria estimar i l'ultim instant on ella es deixaria estimar per ell. Va dubtar si feia bé, però va aixecar el cap ben a munt i va pensar en tot el que ha implicat fins ara esperar-lo, esperar i esperar sempre, esperar si aquella nit li tocaria un trosset d'ell i definitivament va seguir endavant.

Primer comiat.

2011-08-02T00:59:00.000+02:00

I van tocar les 12 i la noia va obrir la diminuta porta, va agafar el primer sac i amb tota tranquilitat i un somriure al llavis, el va treure i el va tirar al forat.

Abans però es va acomiadar del que hi havia dins. En aquell sac lligat hi havia un petó robat després d'un sopar, una nit sota la lluna, una cançó que no escoltaria més, retalls de les poques fotografies on sortien junts i 28 dies sense ell.

I les seves primeres llàgrimes queien igual que queia el sac al oblit.

Ell dormia aliè a les llàgrimes, al petó perdut, i a la seva lluna.

Idees per a un despistat.

2011-08-01T16:26:00.000+02:00

Ella era una noia a la que li encantava somniar. Dormir i somniar era el que més li agradava.
Li havia demanat tants cops que l'estimés un sol cop al llit!, que un dia va decidir deixar que el temps s'aturés per sempre.
Va buscar la clau que tenia amagada a la regatera i la va posar al pany de la seva medul·la, aquell foradet que va directe a la part del cervell on està la passió. Saps quin dic?
La intenció era entrar i fer fora el sac de desig que tenia guardat i tancat amb el seu nom escrit. El volia lligar ben fort i llençar-lo a un forat negre.
Però es que el sac pesava tant!!!, el desig de tenir-lo dins era tan fort que no es veia amb esma de arrossegar-lo fora.
El va obrir i va fer 3 bosses.
Així cada nit, durant les 3 següents nits, a les 00h (per això de que diuen que es una hora màgica), llençaria una bossa al forat per no torna-la a agafar mai.

Primer sac.
Feia dies que no es veia el sol, ell va notar un fred més que estrany per ser agost. Va pensar que el calfred que recorria el seu clatell era la noia que volia i la va estimar ell sol al llit, sense ella al costat. A l'altre banda ella llençava una part d'aquell orgasme a un forat en creure que ell no la desitjava.
Mai han aclarit els dubtes, mai han parlat clar. Ell creu que ella el vol per sempre. Ella només vol un amant per a estones mortes, tot i estimar-lo molt, però es va cansar d'esperar una nit, un petó, una mà prement-li el cul d'amagades....

...

2011-07-26T23:01:00.001+02:00

.... i ara deixo la meva pell estirada sobre els llençols.

Cada mil·límetre del meu cos demana que no passi mai aquest moment tant plaent . Que aquest estat on em sento tan plena d'ell no s'acabi. I m'agafo ben fort per no caure a la realitat un altre cop, per allargar el màxim possible l'estassi.

Tanco els ulls i penso en tu, i si m'hi fixo, encara podria sentir els teus dits per les meves cames caminant com formigues cap el seu cau.

I com sempre, la son arriba... i es barregen els somnis, les olors i els records del que mai hem tingut plegats. Després em desperto i la vida segueix al mateix lloc on l'he deixat, la miro de front i li pico un ullet, agraint les estones que visc quan ella marxa a somniar...

2011-07-25T01:38:00.000+02:00

Avui, mentre anava cap a Lloret amb la moto, el meu cap feia voltes, un altre cop, a la química de l'amor. Perquè hi ha gent que ens desperta atracció i altre gent que no??

Evidentment no parlo de l'amor cap a un fill, ni cap a un amic o germà... no, parlo de l'enamorament... Alló que fa que et tornis incomprensiblement IDIOTA, que facis, diguis i pensis coses IDIOTES i que just desprès de dir o fer l'IDIOTA, et sentis mes IDIOTA encara del que has sigut.

Aquell que no té a veure amb els anys que tens, ni l'estat civil, ni amb si tens fills o no. Aquell que tots sentim per una, dos, tres o "suma y sigue", persones.

Total, que he arribat a casa, he passat una estona entre amics i ara estic al llit, que es on millor es pensa i reflexiona quan no estàs dormint o fornicant, i m'he posat a pensar més i a buscar informació i una explicació científica sobre el que ens passa.

I a banda de tota la qüestió hormonal, i de testosterones, m'ha cridat l'atenció que segons un científic les hormones y substàncies nomes estan actives 2 o 3 anys com a molt..i diuen que a partir d'aquí el cos s'acostuma i perds interès sobre aquella persona.

La conclusió es que jo tinc els nivells de TOTES les hormones altisims de fa uns 13 anys i us puc assegurar que no baixen per molt que passi el temps. Ara, que també es possible que sigui perquè quan vols una cosa que no tens l'interés no es perd, o inclús algú podria dir que ara ja es una obsessió, o que simplement es una cabezoneria o un capritx.... sigui el que sigui jo segueixo IDIOTA per tu! Tot serà que el dia que et tingui al llit i no estiguem llegint, ni pensant ni dormint.... em baixin els nivells i deixi d'estimar-te com fins avui t'estimo (lease deseo).

I tot i les adversitats, jo no desisteixo... però com deia avui el mossèn dels visitants a Déu jo et dic a tu: "Envia una senyal!!!! ho necessito per seguir creient en el meu desig"

Bona nit amor diminut

Realitats

2011-07-24T03:47:00.000+02:00

I ara arribo a casa, i sense voler giro el cap cap el mirall, al mateix moment que el meu jo passa pel devant i veig el que es veu, i ho entenc tot.

Nanit... trobo a faltar l'olor del teu cos.

2011-07-12T00:33:00.000+02:00

Per més que intento dormir i sommiar amb un petó teu un altre cop, només consegueixo veure la teva cara, els teus ulls de mel i gespa i la teva mirada creuant-se amb els meus desitjos.

Nanit amor sense rostre.

2011-07-05T00:15:00.000+02:00

Últimament no somio amb tu, no hi han nits calentes als meus llençols de sucre, ni petons robats d'una cantonada dels meus llavis en el meu mon paral·lel on tu has estat sempre el meu amant.

Potser ara necessito que saltis del somni i t'apropis una mica més. Potser, ja no em conformo amb esperar el troçet que em toca de tu, potser ara vull que arrisquis, que arrisquem.

I del somni imagino un raconet fosc i humit on els teus dits es colin entre els meus cabells, on les llengües es retorcin fins que no sapiguem com desfer-les per separar una de l'altre.

I el meu cap pensa en tenir el teu pit contra la meva esquena i en notar la respiració al meu coll. Que em facis l'amor a l'orella, com tant m'agrada a mi, i com tu saps.

Però aquest cop, a diferència del somni, me'n adono que no es ni tan sols un somni i només em queda pensar-te amb els meus dits i així, al meu costat del llit, adormir-me.

Nanit

2011-04-13T21:17:00.001+02:00

Ahir vaig estar parada en un semàfor 3 minuts. I durant aquest temps diminut, però depen com, etern, una parella em va fer treure un somriure sincer dels meus llavis. Era pel matí i encara no tenia definit l'humor que tindria, així que ells van marcar el ritme de l'inici del meu jorn.

Era una parella que s'acomiadaven a una cantonada d'un carrer ple de cotxes, de soroll, de gent que els hi passava pel costat, de bicicletes i gossos pixant per les cantonades.

Probablement era una parella que vivien junts, ja que era un dimarts al matí i havien dormit junts, ho portaven escrit a la cara. S'acomiadaven i intentaven que aquell petó no fos el final , així que es feien un altre i un altre i un altre més.

En un altre moment hagués pensat que eren molt cursis (de fet, ara mateix que ho escric ja ho penso), però aquell matí no, aquell matí em va semblar una acció tan tendre que l'expressió em va canviar de cop i fins i tot vaig deixar anar un sospir després d'un petita rialla.

Petonets petits i dolços, petonets de gairebé no tocar-se, però d'aquells en que sents la pell de l'altre com mai l'havies sentida. Desprès de mirades, somriures va arribar el moment del darrer petó (segurament fins a la tarda-nit). Ella es va allunyar caminant cap enrere, ell es va posar les olleres de sol i es encendre una cigarreta, i rítmicament, com si tingués compàs, ell girava el cap cap a la direcció que anava ella, aixecava tímidament mà i li deia un adéu molt petit, tan petit que gairebé no era un adéu.

El semàfor es va posar ver, i jo vaig seguir el meu camí contenta i com si hagués viscut el que acabava de passar en primera persona.

Gràcies amor, gràcies tendresa, moltes gràcies per ser a moltes cantonades esperant a que posem els nostres sentits per gaudir-te, gràcies per existir!

Relacions i cercles

2011-03-26T15:08:00.000+01:00

Ahir vem estar parlant de les relacions entre les persones, de si s'han de tancar cercles, de si no s'han de tancar, de retrobaments i coincidències.

Avui encara hi pensava mentre el sol picava a la meva cara, al meu coll, al meu pit, cames i gaudia com si no ho hagués fet mai d'un dia de calor.

La teoria era que totes les persones tenim cercles oberts durant la nostra vida i que per anar bé, els hauriem d'anar tancant.

Com aquella amiga a la que estimaves molt i vas perdre per una tonteria... una tonteria vista ara, amb la distancia dels anys ... i que ara que ets mes madura i les teves prioritats a la vida son altres que en aquell temps i un dia, qualsevol a la teva vida actual la retrobes i tanqueu aquell cercle, ja sigui amb una amistat per sempre o amb un altre època genial amb ella... o inclús adonar-te que ja no tens res a vuere amb ella i que l'història ja s'h acabat.

Com aquell noi amb el que tenies una tensió sexual no resolta i un dia es tanca per fí el cercle, acabant en un petó, en una nit al llit o en tota una vida plegats.

Tancar un cercle per mi, no es trencar amb tot, es potser un altre inici o potser el final que calia per saber el que hi ha.

Parlant de les relacions i cercles, l'E. va dir (i si no va ser així exactament, potser es barreja amb la meva reflexió ) que ser social es ser madur... i potser té raó. Si et relaciones amb tothom socialment es favorable, ja que si et deixes de relacionar amb gent que no et fa el pes, al final estàs sent tu l'asocial, tot i que mirat d'un altre punt de vista, el d'un mateix, pots pensar que estàs sent honest amb tu i l'altre.
La postura intel·ligent i madura per tant, es relacionar-se amb tothom i seguir preocupant-te i estimant als que son realment importants per tu.

I parlant de relacions, estic en un dinar familiar i el correcte seria que estigués amb ells...

Continuarà....

De com t'estimo...

2011-03-16T22:56:00.002+01:00

Tinc una carta no escrita per a tu, parla de com t'estimo... Parla de la sort que tinc de tenir-te al meu costat...

La carta la vaig no escriure per si un dia he mort i encara no t'he pogut dir tot el que sento per tu.

Però l'altre nit pensava que si eres tu el que moria, mai sabries com t'he estimat... i a hores d'ara encara no he torbat una manera de matar el meu insomni.

Si algú m'estimes la meitat del que jo t'estimo a tu ja em podria morir ara mateix.

No em faig cas!

2011-03-12T04:08:00.000+01:00

Un altre cop reversible....

2011-03-03T01:15:00.000+01:00

Avui he decidit que faig un punt i a part.
Torno a deixar les coses al calaix on eren i les tanco amb clau.
Tanco també el meu cap i el meu cor per deixar entrar només les coses bones, les coses de colors, les coses amb llum i alegria.
Entro un altre cop dins meu per tal que res no surti fora i es pugui espatllar amb confusions estúpides, gelosies, enveges o preocupacions d'altra gent envers a la meva vida, que per cert, sempre acaben fent mal a algú.

Et torno a cridar en el paper només.
Surts del meu vocabulari per no perdre't a la meva vida.
Deixo el jocs adolescents per afrontar-te com sempre, quan i on vulguis tu. M'aturo, no penso córrer més darrere teu.

No vull esperar un imminent desenllaç cada dia.
La incertesa del que es, serà o ha sigut, em provoca una inseguretat que no hi cap en la meva vida ara mateix.
Soc una dona, forta i valenta, que mira la vida des de dalt i no vull defallir en l'intent de saber si les coses son importants, reals, o simplement jo les veig com no son...
Per això et quedes al teu lloc, dins meu i sense sortir fins que ho decideixis tu.
Però quan surtis que sigui per prendrem el respir en un petó que acabi morint en un llit.

Ara només actuaré x Acció-reacció!

xiuxiueig

2011-02-28T15:42:00.000+01:00

M'encanta que et ruboritzi la proposta d'amagar-nos a qualsevol lloc public per fer-te l'amor.

Em calenta sentir els teus nervis, i em fa embogir que et tremoli fins i tot la veu al dir-me que calli.

No em puc resistir de parlar-te a cau d'orella del que et faria, acostar la meva boca al teu coll i notar com de sobte la teva pell es posa en alerta.

M'encanta provocar-te.

lune, moon, maan, llargia....

2011-02-08T00:26:00.000+01:00

Fa ja molt temps que t'estimo Lluna, i cada dia t'estimo mes. Però moltes vegades sento gelosia de tots els altres que t'estimen. Està clar que tu has escollit al sol per compartir l'eternitat, però... i tots els estels amb qui jugues cada nit??? Com el sol no et pot veure, tu fas com si volguessis estimar a tothom, i els estels brillen, brillen i brillen al teu voltant... I jo, que us miro d'aquí baix, cada cop em sento mes petita per no estar jugant amb tu, i tu, ni tan sols em mires!!!

Nomes les nits que no hi han estels, que no brillen, puc gaudir de tu. Aleshores sento com em mires i jugues amb els meus ulls. Et reflexes en tota jo i així deixo que m'envaeixis amb la teva llum per tots el indrets del meu cos.

I ara no sé que fer... si deixar d'estimar-te quan elles siguin, o seguir patint per no saber brillar jo també .

Ara lluna, crec que no t'adoraré més nits.
Crec que ja t'he dit masses cops que t'estimo, ja t'he guardat dins un cove, ja t'he cantat i t'he demanat que em fessis l'amor dos cops i tres nits no he dormit per poder veure com jeus al meu costat.

Ara si vols tenir-me per primer cop dins teu, hauràs de ser tu qui prengui l'iniciativa.
Fins ara no volia apropar-me al sol, per no sentir que el traïa.
Peró estic farta de cridar-te, de demanar-te que surtis, de escriure per tu.

Avui es l'ultim cop lluna que t'escric, prefereixo parlar en silenci tot el que sento per tu, prefereixo esperar el dia de la meva mort per que sàpigues que t'estimo.

Adéu petita lluna, adéu estimada lluna, adéu desitjada lluna... si un dia decideixes fer el pas, jo tindré el braços ben oberts per tu.

Satisfacció

2011-01-31T14:56:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha sigut molt especial. Estic molt contenta de veure com es relaciona la Lila amb els mus amics.

De primeres, i de segones, els homes no li fan gaire gràcia, però quan porta una estona amb ells es amb qui més juga.

Dissabte al matí vam estar esmorzant amb la M i l'E, i quan l'E va marxar, nomes feia que preguntar per ell, per quan tornaria, si aniríem amb ell a sopar peix (l'E va comprar peix per fer el dinar). La Lila s'estima molt a l'E.... i jo sé que ell també molt a ella, i axió m'encanta molt.

Diumenge, vam anar a ballar salsa a un bar i després a dinar de tapeo i a casa de la M a acabar el dia. Està clar que amb M la Lila es fa molt, no té cap tipus de vergonya per estar amb ella. Amb la S també va estar genial... li feia petons, jugava amb ella... i jo veia com la S gaudia amb ella. Amb el B i el C es un altre história... perquè el B la pica molt i a sobre de ser un home, no el veu gaire sovint.. i li va vergonya...

Total, que em sento molt contenta, perquè jo sempre dic que la que va decidir tenir una filla vaig ser jo.. i això no té perquè implicar als meus amics a tenir una relació amb ella. Però m'en alegro de que la vulguin tenir, perquè sé que l'estimen com m'estimen a mi.

Muacks guapus moltes gràcies per ser com sou!!!

La Lileta us envia molts petons a tots!!! I als homes també!

Gràcies per deixar empremta.

2011-01-26T09:10:00.001+01:00

Tu i jo vam tenir mes plaer que amor i això em deixa un regust dolç quant et recordo.
No oblido la sensació de tenir aquells grans braços apretant-me el cos com si no fossin a deixar-me escapar mai. La meva llegua repassant els teus llavis perfectes, d'una boca perfecte i deixant que les teves dents perfectes també, em mosseguessin allà on fa aquell mal que m'agrada. Les violacions que tant m'agradaven, en moments indiscrets, exhibicionistes on tothom ens podia veure i on el risc era igual d'intens que el sexe. L'aigua corrent pels cossos nuus i el sabó amagant les parts mes desitjades.
No recordo quins cops et feia jo l'amor, ni quins tu a mi, ni quins altres em feia jo l'amor amb els meus dits sense estar tu al meu costat, però tots van ser fantàstics.

Standby

2011-01-20T22:54:00.002+01:00

Últimament, veig passar el temps per davant meu i jo vaig a la meva.

A la meva... mai millor dit.

Potser es que el Sergi està molt enfeinat i m'estic adonant, que en realitat amb mi en tinc prou.

Vaig decidir que no veuria mes Gran Hermano, i ara no veig res de la tele.
Vaig decidir que aniria de festa ja fos sola o acompanyada... i ara surto mes.
He decidit que no em ve de gust tenir mes fills ara mateix... i es trenquen els esquemes.
He pres decisions sense haber de pensarles... ara sembla que no em costa res fer res. tot es possible i amb tot estic contenta.

Però tot això a estones em fa pensar... cap a on vull tirar... perquè jo tenia un projecte de vida!!! Un projecte del que no s'està complint res de res!!!

Ara estic a l'espera de moltes coses... però no faig res per aconseguir-les.. només espero i miro de fora un altre cop.
Espero quedar-me a la feina o trobar un altre...
Espero saber amb qui vull seguir a la vida o potser el Sergi ja es aquesta persona...
Espero ..... Espero...

Deixant a la Lila a banda. Ara només soc jo!
Marxo a dormir sense necessitat del vist i plau de ningú! i m'aixeco i m'organitzo només comptant amb mi.
Quedo amb la gent sense saber si als demés els hi va bé o no. Es igual, qui vulgui ja vindrà!
Decideixo de anar a llocs amb la Lila jo sola, ella i jo soles!
Quedo amb amics per les tardes sense ni tan sols trucar a casa per dir que arribo tard.

A la nit m'estiro al llit i agafo un llibre o el portàtil i just abans d'aclucar els ulls, escolto les cançons que em recorden a coses i a gent que estimo, a amors platònics, a fantasies eròtiques, a moments inoblidables, a petons no donats, a....

No sé si la meva vida farà un gir de 180 graus o si es quedarà com ara. Però jo espero el que vingui amb un gran somriure i oberta a tot el que pugui passar.

Potser si que es cert que tot està escrit!

Nota: Estar bé a mi mateixa no és igual a estar malament amb el Sergi. Gràcies per pensar en mi igualment. E T'estimo molt kuka!

BoN aNy!!!

2010-12-31T01:13:00.000+01:00

Un altre any que passa per davant nostre sense ni adonar-me!

Aquest any hi han hagut molt canvis en la meva vida, molts. No sé si son bons o dolents, suposo que hi ha de tot, però com sempre, potser recordes mes la part dolenta a la bona (nota: canviar aquesta manera de pensar per el 2011).

Crec que ara mateix estic vivint un dels millors moments amb mi mateixa. Estic feliç, potser perquè em vaig un mur que no deixa passar tot el que hi ha fora? Potser... però em sé feliç i sé que contagio a la gent que tinc al costat!

Ha aparegut a la meva vida gent que estaven al costat però que teníem la relació una mica abandonada, he retrobat gent que feia molts anys que no sabia res d'ells, he conegut a gent nova i la gent que no em feia bé han passat a segon terme. (Els amics per mi ho son TOT).

He aprés a viure la vida... que realment nomes en tenim una!!! i no la podem deixar passar.... No podem deixar de fer coses perquè no estan bé, no podem deixar d'estimar per no ferir a un altre, no podem callar el que sentim (nota: dir a la gent que estimo que son molt importants per mi. Sergi, Etienne, Jos, Cris....). Les coses dolentes venen soles i les bones si no estàs atenta no les enganxes a temps!!!

Al 2011 no vull guardar-me ni un petó mes per després!!!

Amb la vida dels teus amics t'adones que has d'aprofitar als pares al màxim.

Ara els problemes no son tan greus... i molts ens els fem nosaltres mateixos fent voltes i voltes al cap. Que de tot es surt!!!

I el mes important de tot es que la meva filla creix sana i feliç!!! I això ho paga tot, que amb el temps no he canviat d'idea i el que sento per la Lila es amor incondicional!

Bon any a tothom i GAUDIU de la vida!!!

2010-10-30T23:22:00.000+02:00

Com aquella cançoneta que cantes durant tot el dia... així ets tu, et fiques al meu cap!
Sento una cançó i apareixes tu. Passo per un carrer i Zas! apareces a mi lado!
La teva olor està a molts llocs, i aquí estàs tu un altre cop.

2010-08-19T04:15:00.001+02:00

A casa, de nit. Desprès de Gràcia.

Quan estic aquí asseguda a casa, de nit i solament amb mi, es quan faig repàs del que he viscut amb tu. Es quan decideixo si avui voldré que envaeixis els meus somnis i em diguis que m'estimes a cau d'orella...

Avui com gairebé cada nit, et segueixo desitjant i voldria com mai que estiguessis al meu canto.. només aquest instant o potser tots els instants del mon.

Cada pel del meu cos, quant et veu crida que et vol, que vol que em facis l'amor. Que m'arranquis la pell per fer-la teva i meva.
Les mans, els dits van cap a tu i no puc evitar tocar-te, així em conformo per no tenir-te. Amb el teu tacte i la teva olor imagino els moments mes calents quan no hi es ningú.

Vull pujar al cel, tocar la lluna i els planetes i tornar a terra estant tu als meus llençols. I tornar a gaudir de tu tantes vegades com ens doni el cos....

Ara aterro i veig que estic sola, asseguda a casa de nit i tu no hi ets... així que millor vaig al meu llit a imaginar-te amb els meus dits.

I tu que vols ser?

2010-07-25T21:10:00.003+02:00

Hi ha dies com ahir en els que em pregunto... Qui m'ha manat ser mare?!!! i no m'ho pregunto quan comença el dia no... es quan s'acaba per mi i no per la resta de la gent. Quan penses.... i ara m'he de fotre al llit?? Ara que tot em gira i el cos vol seguir en peu i voltant i el cap vol seguir amb els teus amics a la fi del mon.... ara?? Dons si... has d'anar a dormir diu la veu de la meva consciència (llegiu Sergi), demà al matí la carrossa tornar a ser una carbassa i tu tornes a ser mare.

Per no sentir que ets mala mare et dius que et compensa molt ser mare, que tens un fill meravellós i que no pots viure sense ell.... fins que un altre cop l'encant es trenca i no vol dormir al matí o nomes fa que cridar, o no vol menjar i ho tira tot a terra... ...que cansat tot plegat.

Aleshores penses.... potser hauria de triar que vull ser, mare o persona, jove o gran, rutinària o lliure.... i definitivament jo vull ser persona i mare encara que això em costi dormir poc i passar el dia rondinant.

M'agradaria no tenir que dormir (tot i que m'encanta somiar) per arribar a tot arreu.

Nomes penso en tu....

2010-05-19T23:15:00.002+02:00

Ja has passat els dos anyets, i a cada moment m'adono que nomes penso en tu.

Tot em recorda a tu.... parlo i sempre ets al meus llabis, si no hi ets sento que em falta el mes important, tu.

Si estigues aquí la Lila....

Per la nit en somnis et salvo de milions de perills.

Si et pogues veure per un forat tot el dia.

Estic esperant tot el dia aquest momentet que passem juntes jugant a qualsevol cosa que ens faci gràcia... em sento tan feliç!

Lila...

2010-01-30T16:26:00.001+01:00

Esperem que la nostra Lila sigui algunes moltes coses de les que diu la canço....

T'estimo bonica.

2010-01-19T01:52:00.002+01:00

Si has parlat amb mi algun cop sobre el somnis, saps que els meus somnis son la meva vida paral·lela, aquella que si repeteixo moltes vegades abans de tancar els ull el que vull, es fa realitat.

Somiu que ets meu, que m'estimes i jo a tu.

Somiu que puc volar, respirar sota l'aigua i que tot ho puc.

Tanco els ulls i comença la meva, el lloc on vull viure, el lloc on tot es mou des de el meu punt de vista.

Pel matí acostumo a despertar amb el mateix sentiment que tenia en el somni... no es estrany veurem plorar pels matins si estic trista. Despertar me rient... o mes d'un cop molt enfadada amb algú!!!

També m'he despertat enamorada, enamorada del primer petó, del molt que m'estimes... i quan et veig durant el dia (quan estic a la crua realitat), quan et veig encara p sentir un remolí a la boca de l'estomag.

El S. ha patit matins de mal humor,i ha gaudit de matis calents. Es el que té dormir al meu costat.

Parlo i tinc por de dir alguna cosa inoportuna alguna nit, d'explicar secrets que nomes deixo sortir de mi per les nits mentre somio.

Si algun cop has dormit al meu costat (no suporto dormir sola) potser t'has aixecat i m'has trobat agafada al teu braç o envoltant tot el cos... i es que m'encanta dormir amb algú.

M'encata per peuets per la nit, (per el dia també...). tocar el cabell de qui tingui al costat, m'encanta aclopar el meu cos contra el teu, o de vegades vull que t'aclopis tu...

Diuen que tinc molt mal despertar.. però com t'ho prendries tu, si estàs disfrutant d'alguna cosa o d'algú i vingues una altre persona, sense que tu la puguis veure, que et crida, que et mou d'una banda a un altre... que et separa de la boca que estimes... aix, potser ara m'entens quan no vull despertar, quan no m'agrada que em facin fora de la meva altra vida...quan no vull tornar a la realitat.

Nit màgica

2009-12-31T01:53:00.002+01:00

Aquesta nit es l'ultima nit de l'any....

Ja diuen que qui dia passa any empeny!!! I jo estic mes feliç que una perdíç...

Faig una mirada enrere i veig moltes coses bones que ens han passat aquest any.

Potser es veritat que estem en atur i sense feina, i que aviat s'acabarà el poc que tenim estalvia, però aquest 2009 hem sigut molt feliços!!! ha passat el temps volant, hem gaudit un de l'altre, el Sergi de mi, jo d'ell i els dos de la Lila.

Volíem fer moltes coses a casa, de les que no hem fet cap, ni tan sols el jardí zen que ara farà un any que el vem començar... o potser en fa dos?? ja ni ho recordo.

La Sophie ha superat ja el que a setmana santa va ser un dels cops mes durs que he viscut mai....

Un munt de gent ha tingut nens o estan embarassades ara.

La Lila creix contenta i sana i cada dia aprèn coses noves.

Els meus amics son encara els meus amics i els estimo igual o mes!!!

Les mamis son encara al meu dia a dia i m'encanta.

Els meus pares segueixen sent les millors persones que he conegut mai. I això es d'agrair en aquests temps que corren.

Estic tranquil·la, segura del que soc i contenta del que tinc.

El Sergi viu encara amb mi, dorm encara amb mi i dina amb mi... el que vol dir que m'estima.

I milers de coses mes que han sigut molt bones i que no he perdut aquest any.

Ara nomes desitjo que l'any que ve encara sigui millor, que els amics segueixin al nostre costat, que la Lila estigui be, que els meus pares segueixin tan actius, que el Sergi no canvii, que la feina ens faci mes persones i dels calers.. tenint tot això potser nomes necessitem els que tenim.

Bon any 2010 a tothom!

Mmmmmm!!!

2009-11-21T23:58:00.003+01:00

Algun cop heu tingut el plaer d'anar a un bar, demanar un cafè i que us posin al plat una galeta "Lotus"?

Son bonissimes i feia temps que volia saber on les podia comprar... avui he anat al Caprabo i per casualitat les he trobades!!!!

Si algú en vol, està convidat a un cafè i una Lotus a casa meva!

2009-11-15T01:04:00.003+01:00

Avui he vist a la Lur... està a punt de tenir al Martí i està fantàstica!!!

Hem parlat de moltes coses, de cases, de fills, de diners, de futur, d'escola..... de tot.

Però a mi m'ha quedat al cap donant voltes els fills.

Vull tenir un altre fill? ´
I he fet una llista de pros i contres:

PROS

1-Es com el Sergi i jo volíem que fossin les coses.
2-Crec que econòmicament ho podem assumir d'aquí a que neixi la criatura.
3-Per la Lila es millor tenir un germanet que no sigui molt mes petit que ella.
4-Entraria directa a l'escola bressol
5-Si esperem, en quant el Sergi engegui l'empresa, no tindrem temps ni diners

CONTRES

1-I si d'aquí a 9 mesos no tenim feina???!!! (haurem de llogar la casa o fer alguna cosa!!! encara que no tinguem un altre fill)
2-I els projectes laborals del Sergi fan figa?
...... penso.....
No veig res mes... potser perque es molt tard i tinc son.

Miro els contres i crec que es molt difícil que ni el Sergi ni jo trobem feina en 9 mesos. De fet al Sergi se li acaba l'atur a gener, per tant a febrer ja estaríem en situació crítica,molt crítica!

Posem un altre cas... trobo feina, em quedo prenyada i, com normalment els contractes inicials son de 6 mesos, no em renovem perquè estic prenyada.... malament!!!! un altre cop al l'atur, però amb la baixa maternal pagada per la seguretat social.
La solució a això seria no quedar me prenyada fins que tingui una feina estable, i això vol dir esperar 1 o dos anys.
Ok, espero un any, (tot suposant que la empresa es quedí amb mi i que tot va perfecte).
Els PROS 1,3, 4 i esperem! que el 5 ja no tenen sentit!

No sé que estic feta un lio... i a tot això he d'afegir que el Sergi estigui d'acord amb el que jo penso no es un fet.

Així que tinc una criatura que em ronda pel cap i que no sé si algun moment serà bo perquè es faci una realitat.

2009-10-08T21:33:00.001+02:00

¿Quién se va?

¿Quién se queda?

¿Quién le duele más la soledad?

Si tos’ los rincones de mi vida tienen algo tuyo

¿Cuál es tu camino?

¿Cuál es el mío?

¿Dónde se encontraron?

¿Dónde se han io'?

Anda, deja que te acompañe que no es momento de andar sola.

Con lo pequeño que es el tiempo

¿quién recogerá el perdío'?

Si tú me cuidas, yo me curo mi cura es tu compañía.

Deja que te cuide las alas ... tu hada.

Anda, deja que te acompañe que no es momento de andar sola.

Mis cinco sentidos son pa' ti

Mi tiempo pa' ti.

Mis manos pa' sujetarte a ti.

Y mi alegría pa' que la bebas toda tú.

Anda, deja que te acompañe que no es momento de andar sola.

Déjame que te acompañe.

2009-10-04T20:38:00.001+02:00

Algun dia aprenderé el porque de algunas cosasempiezo a aprender como camina mi corazónme precipito salto al vacio luego me siento y me pongo a buscarme

Y no paro de buscarme mas y doy vueltas y pienso sin parary me miro en el espejo despacito,me analizo y me enfado otra vez conmigoy me digo anda ya mujési to tiene solución menos la muerteY me levanto mu seguray me echo a llorar como una niña oscuraYa no me divierto pienso algunos diasy al otro dia no hay sol que me acuesteme echo a correr buscando no se quepensando que tal vez es posible reponerseYa no me divierto pienso algunos diasy al otro dia no hay sol que me acuesteme echo a correr buscando no se quepensando que tal vez es posible reponerseY yo mientras busco me busco y no me encuentro

Y cuando mi cuerpo termine de llorar,echaré una ramita al marque esa balsa pá un marinero naufragoy pá que no vaya atienta le pondré yo un faroY ahora que he caido al fondo de una piscinaque ni una gotita de agua teniavoy a recoger mis alitas rotasy las pegaré trocito a trozo y volaréYo soy una montaña rusa que sube que bajaque rie que calla confusa me dejo de llevá llevápor lo que los dias me quieran mostrarSoy una montaña rusa que sube que bajaque rie que calla confusa me dejo de llevápor lo que los dias me quieran mostrar

FLIPO

2009-08-25T23:48:00.002+02:00

Encara no entenc com creixen tan rapit els nens, fa dos dies que ens preocupàvem per quanta quantitat de llet prenien en el bibi i ara m'he de preocupar de si cau de l'escala de pintor que fa 2 metres... i es que la Lila té pinta de que serà una nena mogudeta.

Jo deia allò de, "Una nena, que jeguen al teu costadet i no tens que sortir corrents a jugar a la pilota" i crec que a la pilota potser no però a fer de superman i salvar la cada dos per tres si.

Quan estava a la panxa (que no fa tant eh?? nomes fa 17 mesos) era tranquil·la, de fet la van tindre que despertar quan feien les corretges perquè no hi havia manera. Ara no para, crida com una verdulera i té un caràcter que deu ni do.

No li agraden les bledes, li encanten les galetes, cantar, ballar i tirar-se de cop a qualsevol lloc (sofà, al terra a la piscina...) d'esquena o de cara es un del seus jocs preferits!!!

Ja fa petons (MM UUUUU A!).

Crida papa a tothom... menys a les seves nebodes que lis diu a totes Gal·la.

Diu, sabatetes, tete, aigua, NO, teta (que vol dir cullereta i galeta i moltes coses acabades en teta).

Juguem a fet i amagar....

Ja sap anar amb "manguitus"

Tantes coses que encara al·lucino com a crescut tant.

I es que l'estimo tant i tant i tant que no vull perdre ni un mili segon al seu costat!

Les meves cinc manies (per parar en algun lloc, però podria seguir i seguir i seguir......)

2009-07-26T02:30:00.001+02:00

1- No suporto que donin copets repetitius, a la taula, amb els peus, amb un pal... no amb res!!!

2- Sorolls al menjar... no es tan difícil tancar la boca quan es menja o tragar sense fer soroll... o deixar que les rodes es desfacin a la boca i no que facin crec crec... jajaja

3- Que em passin la sal a la mà directament... que la deixin a la taula i ja l'agafaré jo.

4- Olorar els plats... hi ha gent que ho sap i gent que no, però els que ho sabem podem dir quina es l'olor a aigua que fan els plats i es impossible menjar en un plat que faci olor a AIGUA

5- Deixo les sabates al bany... cada cop menys he de dir. Però aviam.. l'ultim lloc on vaig abans d'anar al llit es al bany i el primer també... no té lògica?

I milers de manies mes que tots els que em coneixen no paren de descobrir..

2009-06-25T14:53:00.001+02:00

Ara, llegint el blog de l'Esther, he pensat en la sort que tinc de que la meva filla estigui en una escola on tot l’equip educatiu son persones excepcionals!

M’agrada com parlen, com pensen i sobretot el que fan amb la Lila. Li ensenyen els mateixos valors que jo vull ensenyar-li a casa, el Sergi i jo sempre diem que son com monitors del cau.

El problema ve quan la Lila tingui 3 anys... i mira que encara en queden dos anys, però ja estic amoïnada.

Segurament li toqui anar al Coves d’en simany, i pedagògicament sé que es una escola mot bona, que m’agrada força... però quan passo amb la moto per davant i veig les mares i pares que baixen amb els nens de l’escola... es aquí on no m’agrada.

No tinc res a veure amb la gent que va a aquella escola, no em sento identificada. I encara que a molta gent li pugui semblar fatal.. no vull que la meva filla es criï i creixi en aquell ambient.

La majoria de la gent no comparteix ni tan sols el meu idioma.. ni la meva cultura! Així que no sé que fer... hi ha una escola que està al mig del parc Güell que em va agradar molt, però no crec que pugui entrar.. ja que per proximitat li toca als de la Salut....

I jo soc del Carmel... on afortunadament o no, hi ha mes gent castellano parlant que catalana.

Nomes espero fer el millor per la Lila.

N. aquest blog va per el que podria ser i no ha sigut perquè no has volgut.

2009-06-05T01:26:00.001+02:00

Que te de dolent una relació en la que dius un dia "Hola que tal?" i l’altre no entres?.

Que te de dolent una relació "no" estreta?

Es que encara no entenc gaire el perquè has decidit que som les dolentes i que et volem allunyar...

Jo tinc gent al meu voltant:

Uns als que m’estimo amb boixaria....
Uns altres als que cada dia els tinc mes endins...
Uns altres amb els que estic a gust...
I uns altres que de vegada en quant ens parlem de com està la nostra vida, aquells que de tant en tant t’agrada saber que tot els hi va bé.

Aquí està la gracia del facebook... que no cal que escriguis cada dia a les persones, ni que tinguis afegits a nomes els millors amics. La gràcia i el que, a mi personalment m’agrada del Facebook, es que sé de la gent que en algun moment de la meva vida ha estat al meu costat per unes coses o per unes altres....

Tu has decidit que no soc benvinguda a la teva vida... però ho has decidit TU.

Així que si veus el meu blog vull que sàpigues que no se res de tu, però per tu.

L’altre dia pensava que no podria felicitar al N. per el seu primer aniversari... però es el que hi ha i així ho has decidit.

2009-03-23T22:44:00.010+01:00

FELICITATS AMOR MEU!

Ja fa un any que la Lila va decidir néixer.

Miro fotos del dia 24 del 2008 i recordo el primer moment en que la vaig veure,

tota Lila i molt inflada.. desprès els pitjors moments de la meva vida.. se la van endur per posar-li sucre i aquell temps es va fer etern per mi.

Un cop a l’habitació esperava aquell moment que del que gaire be tota mare parlar.. . el moment en que veus el mes maco del mon, i la veritat es que a mi no em va passar això.

Les primeres paraules que vem creuar el Sergi i jo van ser: "es igual que mi primo oscar!" i ell va assentir.

Desprès tothom li deia coses, que si sembla peruana, que si mongola (de Mongòlia eh?), que si es igual que l'Emma, que si que el Sergi, que que gran i que morena, que tenia pels a la front (i era cert tot el que deien!)

La primera nit duríssima, ja que una infermera molt "simpàtica" em va estar dient que jo no li podria donar el pit a la meva filla i això em va fer plorar tota la nit. Fins que al matí següent van vindre altres infermeres que em van dir que era al contrari, i així va ser.

A casa res era complicat, la Lila era preciosa i bona i el millor que m’ha passat a la vida.

Va anar creixent.

El seu primer somriure,

El seu primer correfoc

I mil coses mes que ens passen juntes i que ens passaran!

L'estimo tant que no dubteu que donaria la vida per ella.

2009-03-17T11:06:00.000+01:00

No sé ni que dir...

Tanca els ulls i imagina...

2009-03-03T21:51:00.002+01:00

Vaja....

Jo deia que no m’afectaria la crisis... i que mes!

Em sap tan greu que no es valori a la gent que fa coses per tu!!!

El S. porta 3 anys treballant a una empresa on mai han anat bé les coses, però ell seguia treballant i mes que d’altres perquè l’empresa tirés endavant.
Crec que a dia d’avui es difícil trobar un treballador que miri per l’empresa, el S. es un d’ells.

En resposta a tot això i a mesos de no cobrar i no dir res perquè entenia que l’empresa no anava bé, però confiant en que el seu jefe li pagués... l’empresa no ingressa el sou de cada mes...
Per descomptat segueix sense ingressar la part que van pactar en negre perquè a l’empresa li anés millor... però es que ara ja no cobra res el S.

Jo estic al seu costa i em pregunto, si val la pena ser una bona persona...

Si al final el que es important es salvar el cul i deixar tirat a aquella persona que entenia l’empresa com a part d'ell!!!

L’empresari sempre diu que li sap molt de greu... però es que no pot pagar...

Però no es que el facin fora al Sr. S. es que no el fan fora perquè no li poden pagar el finiquito i a conseqüència no pot cobrar l’atur, es que ell té que anar a treballar tots els dies perquè no el facin fora per motius procedent i no pugui cobrar atur i la pregunta es... que fer??? perquè si marxa tampoc li paguen ni cobra l’atur.. quines opcions queden???

1. denunciar
2. renunciar
3. claudicar

I coneixent al Sr. S farà primer el 3, després el 2 i potser mai el 1 que es el primer de la meva llista.

Ara gracies a que hi ha altre gent que l’estima al Sr. S (potser per ser bona persona?) i l’estan ajudant a buscar feina, que es l’opció que està intentant fer, podrà sobreviure a final de mes i pagar tot allò que el capitalisme ens ha fet creure que necessitem i que ara ens vol prendre de mala manera!

Ara la meva opinió a tot això::

Encara que em queixi estic segura de que es per tot això que l’estimo a morir!

Si no et demano res, perquè em dius això?

2009-03-01T23:02:00.001+01:00

Tinc 33 anys.

Molt insegura de mi mateixa.

Pessimista.

Molt crítica amb les coses que veig al meu voltant.

Molt gelosa.

Amb sentit de la propietat amb la meva parella i els meus amics.

Radical amb el que penso.

Generosa en estima.

Amb molta capacitat d’aprendre coses que m’agraden.

Amb facilitat per fer manualitats.

M’encanta arreglar coses electròniques... bé, obro l’aparell i ho intento si mes no.

Capritxosa.

Poc constant.

Nerviosa.

Desendreçada.

Em mossego les ungles.

Extremadament sensible.

Capaç de fer creure que soc dura com una pedra.

Analitzo tot tot tot el que em diuen.

Despistada.

Torpe.

Amb una gran necessitat de ser estimada.

Delicada (encara que no ho sembli, per dins soc tobeta)

Així que espero que tota aquella gent que es pren la llibertat de dir-me com soc i dir-me el que he de canviar per ser una persona millor ja s’ho pot estalviar...

Ja m’ha passat mes d’un cop, que algú es troba en el dret de dir-me sense que jo ho demani el que es millor per a mi... i no precisament per parlar de les meves virtuts...

Gracies per les bones intencions que te aquesta gent, per voler ajudar-me, per voler canviar coses que no son agradables per mi ni per ells...

Ara us dic que soc conscient de tot el que soc, conscient de les coses que he de canviar i conscient de les coses que son bones... i també soc molt conscient que hi ha gent que m’estima tal i com soc i de que hi ha gent que voldria que fos d'un altre manera.. jo entre d’altres.

Tinc molt temps per endavant i moltes experiències per viure, i estic segura de que això em farà canviar les coses bones i les dolentes.

Finalment us dic; "Gràcies, però deixeu que sigui jo la que us demani ajuda a vosaltres."

2009-02-26T18:15:00.000+01:00

Avui m’he fet una mica mes gran.

Sabeu quan la gent gran li diu nano a un senyor de 70 anys? (bé, mon pare ho fa)...

Avui m’he vist en la mateixa situació. M’he sorprès mirant a un noi amb el seu fill, i m’he adonat de que aquell "noi" ja era un home amb pel a tot arreu.. vull dir que era un SENYOR.... si, senyor.. a que sona fort??

A mi encara m’esgarrifa quan algú em tracta de senyora. Penso que ho fa per educació i no perquè ho sigui... quan un nen diu: esa senyora.... em fa riure perquè penso: "es que com es petit em veu gran", però avui m’he adonat que ja no nomes son els nen qui em veuen gran.

Segurament nois i noies de 20 anys em veuen gran.

A carnestoltes jo anava mes feliç que una perdiç amb una pistola de joguina, que tenia un tap de suro, disparant a la gent i vaig recordar un carnestoltes ara fa molts anys on la mare d’una nena que coneixia molt bé anava tot torrada...

Em veuen així la gent jove??
Potser els hi semblo tan ridícula com em semblava a mi aquella dona en el seu moment?

Suposo que jo he portat un altre estil de vida que aquella dona, que soc mes feliç.. però moltes vegades m’agradaria mirant-me per un fortat.

2009-02-09T21:20:00.001+01:00

Fa temps que no escric res... però es que no tinc res a dir....

Només que l’estimo!

2008-12-21T23:58:00.000+01:00

Arriba el Nadal i venen dies d’estar en família... es tan maco i a l’hora tan estressant... si, perquè per una banda, tens ganes de estar amb els teus, per altra els teus no paren de donar-te consells de com cuidar a la teva filla... però no només es ara que tens una nena..

Quan no tenies parella era per que te la busquessis...
Quan la tenies era per que us caséssiu...
Quan us casàveu era perquè tinguéssiu un fill...
I ara que el tens sembla que sigui seu.

Agraeixo a tothom, que s’estimi molt a la Lila, agraeixo que em vulguin ajudar... però quan he pres una decisió.. PROU! ja no calen mes consells... estic intentant fer el que crec que es millor!

Molt bon Nadal!

Per aclarir dubtes!

2008-11-27T21:53:00.001+01:00

KoM a KaSa

2008-11-16T21:29:00.002+01:00

Aquest cap de setmana he estat com a casa.

La gent que m’envoltava no m’era gens rara, era com si la conegués de tota la vida.
Podia fer el burro i cantar, ballar, saltar, gairebé caure, parlar del que penso... tot això perquè hi era molt agust.

Gràcies per un cap de setmana tan divertit, interessant i entranyable!

Muackis!

La manca de temps

2008-11-12T17:25:00.002+01:00

Avui desprès de molts i molts dies tinc un moment per escriure.

Només puc escriure els dies que estic malalta o que jo tinc festa i el Sergio i la Lila no, ja que la resta dels dies no tinc temps per res mes que anar a treballar, tornar de treballar, mirar ofertes de feines, estar per la Lila, banyar a la Lila, fer el sopar a la Lila, fer el sopar per el Sergi i per mi i anar a dormir.

Avui estic malalta. Tinc gastroenteritis i he passat una nit i un matí que feia por.
Ara em trobo una mica millor, en fan mal tots els ossos del meu cos però ja no vomito.

Demà tornaré a treballar si el cos m’ho permet, així que ja no tindré temps d’escriure res fins d’aquí a molt de temps.

Tot aquest temps que em passo sense poder escriure a l’ordinador es el mateix temps que no puc estar amb les supermamis, es el temps que perdo de les seves vides i de les dels seus nens... es raro passar de saber quantes vegades ploren els seus fills a no saber gairebé res.

Un petó molt fort a totes! muacks muacks muacks!!!!

2008-10-09T17:34:00.004+02:00

La otitis es una infección y una de las enfermedades o molestias más corrientes entre la población infantil y juvenil. (juvenil!!! ole ole!!)

La causa un virus o bacteria que pasa de la nariz o del cuello al oído medio a través de la trompa de Eustaquio. (Una bacteria com la que tinc a dins de fa tres setmanes!! )

Aix si es que encara no he acabat amb el constipat aquest... ara m’està afectant a l’oïda, quin fàstic.

He passat una nit bastant dolentota i la doctora m’ha dit que em prepari que aquesta nit serà bona bona (bona com jo i la C.C.).

Ah!!! ja tinc un gatet per la meva neboda... demà l’aniré a buscar... junt amb 400 coses mes que he de fer... no crec que em doni temps... però ho intentaré!!

Estic tan cansada de que el meu mon no sigui magic...

2008-10-07T21:23:00.002+02:00

...que no tinc ganes ni d’escriure!

6 mesos

2008-09-25T22:56:00.002+02:00

La Lila el dia de la Mercè va fer 6 mesos... Ostres tu!!! que 6 mesos es mig any! Que sembla que sigui ahir que la vaig parir.. buf si es que cada cop el temps passa mes rapit... que algú ho aturi!!!!!

Ara ja agafa el xumet i se’l posa, s’està seguda, riu, juga, menja fruita, verdura i carn!!!! si d’aquí a poc la tinc caminant per casa a quatre grapes...

Quines coses que té la vida eh?? Tant de temps volen tenir un bebè i ara que m’arriba el moment se m’està escapant de les mans!!!

M’encantaria tenir un rellotge del temps i aturar-lo just en aquells instants on la Lila i jo som una encara fora de la panxa però una!

Mireu si es gran que ja ha fet la seva primera Mercè. Va anar a la cavalgada i estava preciosa amb el mocador de la colla.

Fixeu-vos-vos si es maca i els meus amics se l’estimen tant, que em fan sentir una mare i una amiga orgullosa de compartir a la Lila amb ells.

Estic enamoradíssima d’ela i torno a repetir... sento un amor incondicional cap a la Lila!!!! No es pot explicar fins que no tens un fill.

Nanit, estic feta pols... em fa mal el coll, el cap, els ossos... tot... grrrr

GH10

2008-09-24T00:13:00.000+02:00

Ja ha començat Gran Hermano 10!!! ara fa 10 anys que el segueixo (potser no ho he mirat 1 any... però ho segueixo si), molta gent em critica per veure aquest programa, però son aquests mateixos els que desprès van veure "Fama", ja em direu quina es la diferencia... que uns ballen i uns altres passen probes??

Bé... aquest any els senyors de Gran Hermano li han donat una missió a un matrimoni que ha entrat a la casa, que ningú es doni conta de que son matrimoni... boníssim!!! des de que fan missions a seguir està millor el programa, perquè els concursants tenen algo en que pensar i no nomes en criticar-se.

Avui han fet fora al German, un tio que en principi he pensat... vaja pallasso!!! però quan l’he vist una estoneta m’he rigut amb ell... jejeje era la salsa de la casa i prometia fer el GH interessant!!!

Però el públic l’ha fet fora... realment no ho entenc!. Entenc que s’hagi quedat el guaperes d’aquest any, però no calia fer fora al català!!!

La Milà indignadíssima i amb raó!

Encara ens queda l'Anna per riure una estona, i el matrimoni que potser dona joc també.... APA!!!! la dona del matrimoni acaba de dir que "parece que me voy a tener que cambiar las bragas" jajajajaja si que donaran joc si!!!!

Aviam que mes passa!!!

Jejejeje, ara el tio del matrimoni es carrega el confessionari!!!! jejejeje, veieu com val la pena mirar aquest programa..... com a mínim no penso en altres coses!!!

Quina ràbia que m’ha fet el Orlando aquest... perquè jo mateixa he pensat... que monooooo i ara em fa ràbia!!!

El meu pare ha estat malaltó

2008-09-22T16:00:00.001+02:00

Aixs, si es que ens fem grans!

El Daniel te 76 anys i es un home amb molta vitalitat, li encanta ajudar a la gent, va a l’altre punta del mon si cal fer-ho per ajudar-te.

Es un home que estima a la seva família tant que es capaç de fer el que calgui per ells.

Sempre està de bon humor i no para de fer bromes.

Parla molt, això deu ser un tret característic de la família, es lia com una persiana.

I tot això vull que ho aprengui la Lila, vull que conegui la seva mania de despertar-nos mig hora abans del que li hem dit, que vegi com ens porta a tot arreu a l’hora que sigui, vull que conegui i que tingui algun record del seu avi, el meu pare, un dels homes mes grans que conec.

L’estimo molt i no puc imaginar-me un dia sense ell... i no vull!!!

5 Coses sobre mi

2008-09-20T23:30:00.006+02:00

L'Esther va fer una meme que m'ha encantat, es tracta de dir 4 coses que la gent no sap sobre tu... soc una persona bastant transparent, però intentaré buscar coses que no sabeu.

1- Soc extremadament maniàtica. No puc amb el copets al cap, ni que em piquin amb al dit a l’ombro, ni que em piquin el cul, ni que piquin a la taula, ni que piquin amb els peus, ni que mengin xiclet, ni que em passin la sal a la mà directament, ni que deixin el pa boca terrosa, ni que els plats olorin a aigua (poca gent ho nota, però hi ha cops que fan olor a aigua) aquesta ultima mania em fa olorar els plats abans de menjar en ells, no m’agrada gens que em toquin amb els peus, però m’enceta que em toquin els peus, no puc veure que algú te un botó descordat o un fil penjant sense treure’l..... i milions de coses mes! si es que soc horrible ho reconec!!!

2- Tinc un paladar que detecta qualsevol canvi en la meva rutina alimenticia... si em canvien la marca de la llet ho noto, si l'oli s’ha encès una mica noto el gust a gas, la marca del cafè... tot! sobre tot els animals que tenen gust a animal... un altre teoria meva com la de l’olor del plats, un dia parlaré de les meves teories....

3- La meva orella es el punt mes erogen del meu cos, de fet em podrien fer l’amor només jugant amb la meva orella... i això ho sap poca gent... jejeje, ara ja no!

4- No puc aguantar-me quan algú, qui sigui, fa un comentari masclista. Salto i no ho puc controlar... potser en un altre vida era una dona reprimida per un home, o tot el contrari, un masclista cabró.

5- T’estimo o t’odio... M’obro molt a la gent, però si me la jugues a mi o a algun amic meu, ja l’has cagat!!! et faig una creu!

Ara ja esteu mes prop meu....

.

Postals

2008-09-16T22:14:00.002+02:00

Aviat arribarà Nadal, i amb el nadal arriba la feinada de les postals al centre.
Aquest any m’han dit que he de presentar unes quantes propostes per una empresa de càtering i les he de tenir per divendres.

No tinc temps.
Ara mateix estic fent feina a casa i això vol dir que no estic gaudint de la Lila.

Sé que ho he de fer, però crec que seria mes just que ho fes a la feina.

No hi ha temps.
Els nois necessiten atenció constant.

Aquesta tarda una classe s’ha quedat sola i una noia ha agredit a un company.

No tenia temps.
El mestre ha marxat a la porta del davant i ella a aprofitat.

No tindre temps.
Demà li hauré de dedicar un temps a aquesta noia per parlar amb ella.

Però anirem a esmorzar i ella vindrà quan no ho hauria de fer.

No tindrà temps.
No podrà parar a reflexionar que ha passat, simplement ho tornarà a fer.

Un dia deixaré la feina i marxaré a un lloc tranquil.

I tindre tot el temps del mon...

... per pensar en tot el que els trobaré a faltar.

Dependent

2008-09-15T23:42:00.002+02:00

Avui la Lila ha anat per primer cop a la guarderia i la tia no s’ha estranyat gens, al contrari, de seguida s’ha posat a jugar al matalàs que tenien a terra i a riure-li a la mestre.

S’ha posat a plorar i la mestre l’ha agafada i l’ha calmada.... m’he sentit tranquil·la per una banda i trista per un altre, perquè en el fons del meu cor esperava que em necessités per calmar-se, com a minim el primer dia, però no,no ha estat així.

Potser el que jo esperava es que la meva filla depengués de mi amb 5 mesets, però no es així, la meva filla ara per ara mentres estigui amb algú que li faci carantoines i la mimi està feliç. I això em posa feliç i trista alhora.

Aquesta nit he tornat a sentir que la meva filla em necessita. En quan arriba la nit del dilluns la Lila vol dormir, però estem sopant a casa dels meus sogres... així que evidentment arriba un moment que la Lila diu prou i es posa a plorar i aquest es el moment en que em necessita.

Us imagineu com em sento quan li demano a la meva sogra la meva filla, que fa 10 minuts que plora i nomes agafar-la deixa de plorar??? es una sensació fantàstica. El sentir que la teva filla es calma nomes perquè ets tu!

Així que la conclusió a la que arribo es que espero que a l’escola bressol no em necessiti, perquè no hi seré... i desitjo que quan jo estigui present, pugui ser el seu consol.

La Padrina!

2008-09-14T22:31:00.004+02:00

Aquest dissabte m’ho he passat molt bé. He anat a dinar amb uns amics i ha estat molt divertit. Es gent a qui estic coneixent poc a poc i cada cop que els veig trobo que son mes divertits i mes propers.

Val la pena conèixer gent nova, hi ha qui t’enamora com la Es, a qui t’agradaria semblar-te de gran com la L, qui et sembla tan dolça i delicada que sembla que es trencarà com la N, qui notes molt que no hi es com la S pel el seu humor i sinceritat, a qui admires molt i molt i t’agradaria tenir el seu bon humor, la seva força, la seva empenta com la M. qui et sorpen per la tranquilitat que tenen i lo sencers que están despres de tenir un dia una mica liat com la Ed i qui et sap greu perque saps que serà dificil veure en moltes ocasions com la Ma.

Tinc ganes de fer coses amb ells i de veure com creixen les amistats i algo mes, de poder compartir temps i que es converteixin en aquells amics que potser no els veus cada cap de setmana, ni vius al seu barri, ni us coneixeu des de petits, però que saps que pots quedar amb ells desprès de un temps i no hi hauran recels de no trucades, de que el temps ha passat per els demes i nosaltres puguem parlar com si res no hagués passat.

Estic encantada de compartir bocins de la meva vida amb vosaltres!!!

Petons!!!!

Al final de la llista per ser mare???!!!

2008-09-09T21:17:00.002+02:00

Últimament tinc aquesta sensació en molts aspectes de la meva vida personal i laboral.

Fa uns dies vaig demanar a la feina que em deixessin canviar el horari, volia entrar una mica abans i sortir una mica abans per poder recollir a la meva filla a la guarderia i no tenir que contractar a ningú ni fer que els meus pares de 75 anys tinguessin que anar cada tarda a buscar a la Lila a l’escola bressol.
Uns dies mes tard una companya que ha entrat aquest any nova a l’empresa va demanar fer dues hores menys el divendres per la tarda per estudiar.

Parabòlicament a ella li han concedit i a mi no. La raó? perquè tenien que moure molts horaris... aix, que injust! si ella marxa jo em quedo sola al taller amb el meu i el seu grup, en canvi si jo marxo hi ha un noi que es pot quedar la mitja hora que surto jo abans. De fet havia pensat que per que a ella no li diguessin que no, els divendres el Sergi sortiria a les dues del migdia i podria anar a buscar a la Lila... (això a canvi de fer mitja hora mes al dia per la tarda el Sergi a la seva feina).

Total que la maternitat et posa a la cua...

Per altre banda desprès de la baixa laboral, teòricament t’han de donar el teu lloc de feina, no??
Jo portava el taller de enquadernació i era l’encarregada del material de tot el centre. Ara resulta que aquestes tasques les fà un altre noia i que jo em quedo sense taller i sense cap càrreg. No vull res d’això...
... però queda evident que la maternitat et deixa a la cua...

Els amics... normal. Perquè trucar-te per anar al cinema o a sopar... si ets mare i ja no pots fer res...
...un altre cop, la maternitat em deixa enrere.

Expectatives

2008-09-07T23:48:00.001+02:00

Ja ha passat el cap de setmana i avui m’he passat tot el dia al llit amb una migranya com feia temps no en tenia... grrrr

Ara que hi penso no he sortit de casa en tot el cap de setmana... literalment no he trepitjat el carrer... que fort!

Demà torno a treballar i ho faré contenta perquè he descobert que no em costa tant anar a treballar i tot i que alguns nois et fan el dia bastant difícil son "gajes del oficio".

Per altre banda demà he de trucar a l’advocat que em va trucar el divendres, espero que sigui per donar-me bones noticies. Vaig caure amb la moto a octubre del 2005 a una corva per culpa de les obres de lesseps i fins ara que no se rés... es clar al denunciar a l’ajuntament tot es leeeennntttt.

També demà m’han de confirmar que he entrar a el curs de preparació per fer l’examen d’accés al mòduls superiors... tinc moltes ganes de tornar a estudiar... però no sé si podré aprovar, fa tant de temps que no estudio que crec que ni sabre, per altre banda està la Lila, aviam si em deixa fer alguna cosa!

També tinc ganes d’anar a treballar perquè he parlat amb la directora i està d’acord en que porti la màquina de cosir perquè els nois cusin unes pancartes per fer bolsos... quedaran tan xulos!!

El Sergi comença vacances i això també m’anima, perquè quan arribi a casa ell estarà allà!!!

Bé, espero que es compleixin totes les expectatives que tinc per demà! ja us explicaré.

Perquè plora la meva filla?

2008-09-06T20:22:00.002+02:00

La gent quan té a la Lila en braços es molt feliç.. però aixs si! si es posa a plorar es comencen a posar incòmodes, li fan saltets, la gronxen, li diuen... que et passa?? i es clar com la Lila encara no sap parlar m’ho pregunten a mi.

I jo que sé??!!! i al donar aquesta resposta resulta que tothom ho sabia! uns et diuen que vol aigua, uns altres que té son, uns altres que te gana, uns altres que està incòmoda. NO HO SÉ!!!

Quan la Lila plora i fa poc que ha menjat, ja ha dormit prou, no té febre, porta el bolquer net... NO HO SÉ!!!!! i tu tampoc!!!

De vegades inclús et planteixen que no l’estàs agafant bé o que no la deixes dormir... o que no li vols donar de menjar quan ella demana... !!!

Després amb mes calma penso que només ho fan per ajudar, però es que en aquell moment jo estic nerviosa i incòmoda com ells, estic neguitosa perquè la tenen ells en braços i el meu cor em diu que hauria d’estar amb mi!!! i el meu cap em diu que no, que he de ser educada i prendre-li de les mans a la nena.

En definitiva: NO SÉ QUE LI PASSA!!!!

P.D. Havia fet el meme aquest de l’últim cop que... però s’ha esborrat tot... grrrr quina ràbia, així que no el torno a fer...

Ara fa tres dies....

2008-09-03T22:29:00.005+02:00

Ara fa tres dies que estic fent una nova vida.

Fa tres dies que només veig a la Lila per la tarda i per la nit quan no pot dormir i he de vetllar per ella.

Tres llargs dies que fa que treballo, al taller sembla que el temps no passi, i els nois no van a millor, cada dia estan mes deteriorats...

Fa tres dolços dies que estic veient als nois que feia moooolt que els trobava a faltar... els nois dels taller.

Dies que sembla que no han passat per l’amistat que tinc amb la Mariona i la Laia, les dues companyes de feina que son un solet i una lluna i les estimo molt i molt.

Una eternitat si penso en les mamis del foro.... i es que les trobo a faltar... i penso en que ara ja no puc quedar quan em vingui de gust per anar a fer un cafè o a passar tot un dia en un centre comercial!

Tres nits que dormo poc i malament, la Lila potser vol aprofitar les nits amb mi, ja que no tenim els dies.

Tres sols que no paren de fer sol i calor... que arribi ja l’estiu però sense pluja!

Fa tres dies que penso en tu!

Muackis!

"Más vale tarde que nunca" diuen...

2008-08-12T13:34:00.001+02:00

Vaig a fer un Memé que m’ha enviat l'Esther... aviam com surt!!!

Com era jo....

Fa 20 anys.... en tenia 13 y començaven a agradar-me els nois, començava a anar a discoteques, a sortir per les tardes sola i a tenir que anar cap a casa a les 10 de la nit! Anava al càmping Vilanova amb els meus cosins i ens ho passàvem molt bé!!! Anaba al cau i fèiem excursions... fèiem ràpels, muntanya, ens banyàvem a rius... quina despreocupació de tot!

Fa 10 anys.... en tenia 23 i feia un any que sortia amb el Sergi, el noi que mes tard seria el meu marit i el pare de la Lila! Vaig fer de cap am l'Etienne i la Mar. Va ser l’any que vaig conèixer a l'Etienne una personeta que ha calat fort en la meva vida. L’estimo molt i espero poder seguir a prop seu molt de temps!

Fa 5 anys,,,, en tenia 28 i la meva vida ja era prou estable, nomes ens faltava comprar un pis... i ara ja el tenim... ja no vaig al cau, ni de cap ni de nena... He fer arrels molt fortes amb el Sergi i la Cris dos GRANS amics ... cada cop es defineix mes la gent que m’envoltarà en la meva vida... El Jos, el Ferran, el Sergi, la Cris, l'Etienne, la Nunu, la Lali... i tota aquesta gent a la que estimo a rabiar...

Fa 1 any... en tenia 32... estava embarassada de la Lila, de fet encara no sabíem com es diria, però jo li volia dir o Mel o Llum i el Francois en¡m va dir que perquè no li dèiem Lila que era un nom que a ell li agradava molt i que ens anava molt bé... tota la meva vida ha estat envoltada de Lila... i així va quedar.

Ahir... en tenia 33 i estava cagadeta de por per un incendi que hi hagut al meu edifici... i per això vaig decidir marxar de casa i vaig estar amb el Sergi a la feina, i per la tarda vem quedar amb la Nunu per anar a fer un tanto!!!

Ara soc feliç i la meva vida es plena!

Com estimo a la meva filla...

2008-07-30T22:34:00.001+02:00

L’estimo tant que crec que ara mateix es la unica persona per la que donaria la vida.

Tant que me la menjo a petons fins que plora perquè la deixi en pau!

Tant que no vull tornar a la feina mai mes!!!

Tant que veure la seva careta al despertar-me es el que em fa mes feliç del mon.

Tant que es la nena mes maca del mon sencer!

Tant que ja no m’imagino la vida sense ella.

Tant que m’és igual tot el que fa o diu la gent, el meu mon es ella.

Tant tan i tan que no acabaria mai d’escriure com l’estimo!!!!

MMMMuuuuAAAAccccKKKK Lila es la meva princeseta!

Primera papilla

2008-07-24T21:44:00.002+02:00

Avui hem anat a la pediatra, i la Lila està feta una campiona!

Ja pesa 6.780kg i fa 61.5cm... diu que està molt desperta per la seva edat i jo m’ho crec perquè sempre dic que la Lila es 2 setmanes mes gran del que diuen, jejeje.

Avui ha menjat la seva primera papilla i li ha encantat!!! aquesta nena no li fàstics a res, es queixava si no li posava ràpid a la boca un altre cullerada, espero que segueixi així. Després de la papilla li he ofert pit i encara ha estat mamant una estoneta mes i ha caigut com un soc al llitet, ara el següent pas serà la papilla de fruites i el següent passar-la a dormir a la seva habitació i això si que em farà pena... snif.

Però la vida ha de seguir un curs i malament si no ho fa!

Bona nit!

Si fos...

2008-07-18T17:16:00.036+02:00

Paraula: No, perquè es un tret característic dels Ubach... sempre direm no, però a l’instant es un "si, que necessites?"

Numero: el 6... des de ben petiteta. Si es rifa quelcom, penso jo el numero i vols guanyar... sempre serà el 6.

Beguda: Parfait Amour de maria brizart... abans sempre tenia una ampolla a casa, la haure de tornar a comprar.

Animal: un gat com la Mireia.... m’encanten! i m’agradaria ser com ells.

Una cosa de la casa?: La tv, es a la que mes cas li fem, jejeje es Sergi li fa mes cas a ella que a mi!!

Una zona del cos: els llavis... els de dalt!!! la boca mooolt gran i les dents totes rectes.

Una obra d’art: Noche estrellada.... sempre m’ha encantat

Una flor: Lila es clar!!!!

Una pel·lícula: El mago de oz.', top secret i els goonies!

Una fruita: Les maduixes, que si lis poses sucre es quan estan mes bones....

Un record: El dia que vem enterrar a la meva avia... al marxar del cementiri vem veure dos esquirols, ul d’ells portava a l’altre enroscat al coll. Vaig creure i encara vull creure que era el meu avi que havia vingut a buscar a la meva avia.

Un color: es evident, el lila... m’acompanya’t tota la vida i ara segur que m’acompanya per sempre.

Sentiment: solidaritat. Sempre intento estar disponible per qui em necessiti.

Un sentit: El gust, mai m’han donat gat per llebre.

Un satèl·lit: La lluna, es l’únic satèl·lit que he vist.

Un dels 7 pecats capitals: la luxúria.... quan em deixen o es deixen!

Una olor: de fruita, m’encanten les olors de fruites. I la de les nines com les nenucos.... i la del paper.... i la que sempre a fet el meu germà a fum de la llar de foc.

Un arbre: una secuoya, sempre surten fotos d’aquest arbre on tothom l’abraça!

Una cosa suau: la pell del meu pare.... es molt suau.

Un sabor: dolç i salt alternats.

Un personatge de conte: el patufet.

Una ciutat: Barcelona, es la ciutat mes maca que he vist

Música: la dels meus amics, sempre.

Un cos celestial: L’esperit sant.... es va tirar a algú amb parella i no nomes no va sortir escaldat sino que es venerat per molts.

Personatge de fantasia: La sirenita

Un somni: Que existís la màgia, els follets i que m’estimessis.

Un element: L’aigua.

Una peça de vestir: qualsevol que fos negre.

Una estació de l’any... l’estiu que hi ha vacances, immersions, i festes majors.

Transport: Un autobús per portar molta gent amb mi.

2008-07-16T16:49:00.001+02:00

Que està be o malament?

Sabeu el que es l’ansietat? jo sí i vaig haver d’estar dos anys medicant-me i no vull tornar...

L’ansietat a mi es manifesta no deixant que l’aire arribi als meus pulmons, fent-me creure que moriré ja sigui perquè tinc un tumor al cap o perquè tindre una angina de pit.

Ara sé que això no passarà com a mínim en un futur immediat, però quan l’ansietat em controla crec que realment m’està passant en aquell moment.

L’ansietat em fa plorar quan surto al carrer, i no sé perquè.

Aquesta es la raó per la que li estic alternant biberons a la Lila amb el pit, perquè no vull tornar a caure en aquesta mal parida ansietat, i últimament em sentia una mica així!

Potser no deixo de excusar-me perquè sé que el millor per la meva filla es la llet del meu pit, (dit per mi des de fa molt de temps), però també sé que la llet de la farmàcia no es dolenta per ella ni molt menys... mira l'Andreu que està fet tot un homenot!!!!

Aix estic feta un embolic!!!!

MeMe: coses que em fan feliç

2008-07-11T14:15:00.002+02:00

Des del blogspot de la Mireia m’ha donat feina i es explicar 6 coses que em fan feliç. Vaig al tema, perquè porto una bona estona pensant quines de tantes petites coses posaria.

1- Evidentment la cosa que m’ha fet la dona mes feliç del mon, es la meva filla la Lila i es que es genial veure com em mira i em somriu i com m’agafa la mà, la mira i l’apreta ben fort. Es meravellós quan veus com cada dia fa coses diferents!

2- La persona que ha fet possible que tingues la nena mes maca del mon. Els Sergi, perquè tot i ser un cascarrabies estic encantada d’haver-me creuat en el seu camí!

3- Els meus pares que sempre estan allà on calen, son persones fantàstiques que sempre ajuden a tothom i acullen a casa a qui ho necessiti!

4- Els meus amics i la gent que comparteix instants de la seva vida amb mi, aquells que veig cada dia, als que veig nomes quan vaig de festa, al que veig 1 cop a l’any... a tots per les estonetes de bon rollo.

5- Els detalls, ja vinguin d’un conegut, d’un comercial o en carta, m’encanta que la gent tingui detalls, no importa els calers, només que hagin pensat en tu!

6- Com diu la Mireia, un dia sencer tancada a casa o a un hotel millor, sense fer res que no vulguis, menjant al llit, veient la tele, fent l’amor, abraçar-te simplement amb qui mes estimes! o no, jajajaja.

Jo no conec a ningú que tingui blog i ho hagi fet però si que conec a gent que té fotolog, i si no us fa res les convido a elles.

Els escollits son:

Lidia
Fonfu
Rul
Anna
Santi
Etienne

2008-07-03T23:16:00.003+02:00

Per art de màgia!

Jo creia que en quant la Lila sortís de dins meu, en quant en convertís en mare la meva vida canviaria per art de màgia, com si de sobte vingués la fada de la ventafocs i convertís el meu vestit en un vestit de mare responsable, les meves ganes de sortir de festa en ganes de anar al parc amb la nena... però les coses no han estat així.

La meva roba només ha canviat de color, i no per la Lila, sinó perquè el Sergi em va dir que era trista i perquè a l’estiu fa molta calor i la roba negre en fa mes... i perquè no dir-ho, perquè si abans ja no em veia amb possibilitats ni necessitat d’anar a pescar... ara amb una nena encara menys, jejeje.

Les meves ganes de sortir no han minvat, el que passa es que no crec que sigui bo deixar a la Lila cada cap de setmana amb algú per jo anar de festa.

Les ganes de fumar encara hi son, el que sí que ha passat es que mentre li doni el pit a la Lila no fumaré!

Així que no sé que es millor, si adonar-me de que no he canviat, de que segueixo sent la mateixa o no ser una mare exemplar que només pensi en la seva filla i vulgui donar-li tot el temps del món.

Perquè una cosa es saber el que has de fer i l’altre fer el que vols fer!

Sant Genis

2008-06-30T16:51:00.002+02:00

Avui vaig a la reunió de l’escola bressol on anirà la Lila el curs que ve!.

Al final ens hem decidit per la pública, ja que el planing em queda així:

*07:15 Ens despertem tots! (El Sergi també)
*07:40 Mentres el Sergi arregla a la Lila jo vaig al pàrking a buscar el cotxe.
*07:50 El Sergi ja ha arreglat a la Lila (aviam si es veritat) i l’agafo i anem cap a l’escola bressol.
*08:00 Arribem a l’escola bressol la Lila i Jo.
*08:30 Deixo el cotxe al pàrking i agafo la moto
*09:00 Arribo a la feina.
*13:00 els meus pares recullen a la Lila
*17:30 Arribo a casa.
PREU: 144€

Així que finalment, no tinc que agafar l’autobús, l’escola pública em cobreix 1:30h mes i arribo abans a casa i m’estalvio 150€ mes o menys.
I el mes important es que vem anar a veure l’escola i es fantàstica!! Només se sentis els ocellets cantar i des de les aules nomes es veu muntanya.

No sé com no havíem pensat en això abans de que la meva mare em dones la idea.

SOLUCIONAT!

el meu desig

2008-06-18T23:40:00.002+02:00

Ahir vaig fer 33 anys i al bufar el pastís vaig demanar que tot seguís com en aquell mateix instant!

Em sentia tant a gust amb els meus amics!, tenia tot el que volia... una filla preciosa, una parella que es una bellíssima persona i uns amics que tot i ser dimarts i treballar al dia següent van venir a passar amb mi la nit!

Un d’ells em va regalar un llibre que parla d’un arbre vermell i em va dir que ara tenia que ser jo la que penses que era aquell arbre... i aquell arbre es ell, i tots els que estaven al meu costat!!!!

GRACIES WAPUS!

Mecagüen la gent i la mala llet!

2008-06-15T21:16:00.001+02:00

Si es que no es pot fer ni cultura popular, que la gent només va a la seva!!

Avui hem anat a celebrar "la festa del castell" al castell de montjuic, anàvem amb el drac i es clar, ja sabeu que el drac ocupa molt espai.

Bé, doncs la gent no sé a que coi venia, perquè en la cercavila no hi cabíem pel passadís que ens deixava la gent i teníem que anar apartant a tothom i avisant que s’apartessin, bé ho havia de fer jo, ja que érem, el Sergi G i el Sergio P a dins el drac i jo fora guiant el drac i portant a la Lila en el seu cotxet.

Amb això que com no tinc ulls a tot arreu he trepitjat a una iaia amb el cotxet i la... grrrrr es que m’encenc... la iaia li ha donat una empenta al cotxet amb la Lila fins xafar-li el para-sol contra ella... UF UF UF casi li fotu una hòstia!!! li he començat a cridar que no se li acudis tornar a posar una ma sobre el cotxet de la meva filla o me la menjava!!! i ho hagués fet!

Avui he sentit la força que et dona un fill, he vist que seria capaç de qualsevol cosa per ella, perquè jo abans no hagués dit res... però a la Lila no la toca ningú!!

Jajajaja i es que ara visc al carmel!!!

Un peto molt fort a tots els que ens estimeu!!! i als que no... que us fotin! ;-P

DEIXA'M PENSAR... mmmm

2008-06-14T02:19:00.001+02:00

Pública o privada

Si es que no ens aclarim però es que la decisió es força difícil!

Hem entrat a una escola bressol pública, el problema es que està molt lluny de casa, tant com per tenir que agafar 2 autobusos per portar a la Lila. El que em suposa un planing diari de:

Opció A:

1- Aixecar-nos a les 6 del matí! (1hora de preparació)
2- Sortir de casa a les 7 del matí (1 hora d’autobús)
3- Arribar a les 8 a l’escola bressol
4- Agafar 2 autobusos mes i arribar a la meva feina (1 hora d’autobús)
5- A les 17 sortir de la feina i arribar a casa a les 19h (2 hores de camí)
6- A les 17h els meus pares recullen a la Lila
7- Pagar 248€ amb dinar inclòs

Opció B:

1- Aixecar-nos a les 6 del matí!
2- Sortir de casa a les 7 del matí
3- Arribar a les 8 a l’escola bressol
4- Agafar 2 autobusos mes i arribar a la meva feina
5- A les 12h els meus pares recullen a la Lila
6- A les 17 sortir de la feina i arribar a casa a les 19h
7- Pagar 144€ sense incloure el dinar.

Per altre banda tinc plaça reservada a una escola privada i el meu planing del dia seria:

Opció A (que es la que faríem en principi)

1- Ens aixequem a les 7:15 (1 hora per arreglar-nos)
2- A les 8:15 surto cap a l’escola (15 minuts de camí)
3- A les 8:30 deixo a la Lila a l’escola
4- A les 8:30 agafo la moto de davant l'escola i marxo a treballar
5- A les 12h els meus pares recullen a la Lila per dinar a casa
6- A les 17h surto de la feina
7- A les 17:30h estic deixant la moto a la escola
8- A les 18h estic entrant a casa (ara trigo el doble que es pujada, uf uf)
9- A pagar 289€ sense el dinar

Opció B

1- Ens aixequem a les 7:15 (1 hora per arreglar-nos)
2- A les 8:15 surto cap a l’escola (15 minuts de camí)
3- A les 8:30 deixo a la Lila a l’escola
4- A les 8:30 agafo la moto de davant l’escola i marxo a treballar
5- A les 17h els meus pares recullen a la Lila per dinar a casa
6- A les 17h surto de la feina
7- A les 17:30h estic deixant la moto a la escola
8- A les 18h estic entrant a casa (ara trigo el doble que es pujada, uf uf)
9- A pagar 400€ amb dinar inclòs

Així que no ser que fer... perquè a totes opcions veig avantatges i desavantatges,,, grrrrr

Bajo el mar...

2008-06-09T20:02:00.003+02:00

Aquest dimecres potser vaig a fer una immersió. Això significa fer-ho des de platja, ara fa un any que no ho faig i l’ultima experiència no va ser gaire agradable, dolenta no, però no de les millors.

També significa deixar a la Lila, deixar al Sergio a casa dinant sol, deixar al Marru.

Però si la Sophie al final va estaria be.

No sé que m’ha passat! no tenia por a fer immersions, ni al mar si vaig equipada, però ara he tornat a ser una mica poruga en tot!!!

Aviam si d’aquí a demà em decideixo.

COLORS

2008-06-05T22:01:00.002+02:00

La meva vida avui s’ha pintat de molts colors, la meva princesa ha estat prou bé i només he perdut els nervis en un aturament de cotxes abans d’arribar a casa, però jo si no fos adulta també m’hagués posat a plorar, quin pal!!!

M’ha fet moltes rialletes i això m’omple el cor d’energia.

Avui ha sigut un gran dia!!!

Nanit!

NANIT

2008-06-04T23:59:00.001+02:00

Aquesta es la única descripció de la meva vida actualment, necessito descansar.

Que bonic es...

2008-06-03T18:10:00.000+02:00

Avui us presentaré a la meva filleta de 2 mesos.

Es encantadora, riu molt, però també plora molt i molt, molt i molt, avui concretament!

Ser mare es meravellós, però en dies com avui...

L'amor cap a un fill es incondicional, però en moments com ara...

El somriure del teu fill et fa passar tots els mals, però ara mateix...

Quina sort tenir 16 setmanes de baixa maternal per estar amb el teu fill, però fa un moment...

Quines ganes de de fer que la Lila entri allà d'on va sortir, però la miro...

... i tot el que he escrit s'esborra.

M'he picat

2008-06-03T00:11:00.000+02:00

Avui m’he picat amb això del blog. Em fa ràbia que al fotolog no pugui escriure un missatge que vulgui.
Així que em canvio de lloc.

Em presento.

Soc l'Emma, una noia.-.... be.. potser no soc jo la que m’hauria de descriure així que ho deixo obert perquè poc a poc us feu una idea de mi o a que potser la canvieu els que ja em coneixeu.